No sóc glamurosa

Aquesta setmana diferents diaris m’han publicat una carta que vaig enviar amb el títol de No sóc glamurosa: “Després de llegir les declaracions del senyor Tremosa sobre l’escola pública, he arribat a la conclusió que no sóc una catalana glamurosa.Resulta que vaig fer l’EGB a l’escola pública del barri –abans dita nacional perquè ja sóc grandeta–, vaig cursar BUP i COU a un dels instituts públics de la meva ciutat, i després una carrera universitària a la UAB, una universitat també pública.Senyor Tremosa, no s’adona que amb les seves declaracions neoliberals menysprea moltes persones que hem estat formades en l’escola pública i que també decidim portar-hi, per principis, els nostres fills i filles? Així defensen els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya?”

Gràcies a El Punt, El Periódico de Catalunya i 20 minutos!!!!!! ...  Segueix llegint

La maternidad llega al poder

“La foto de Carme Chacón embarazada y pasando revista a las fuerzas militares dio la vuelta al mundo“, así comienza el interesantísimo artículo de Judith Astelarra en El País de hoy. Destaco el final, pero recomiendo leerlo entero: “Vivimos momentos de crisis de la legitimidad de la política y de los políticos. Esto ha abierto puertas a colectivos antes desplazados de los altos niveles y las mujeres han sido uno de ellos. Pero, además, si la presencia femenina en la actividad social es bien valorada, entonces se produce un plus en esta oferta política. Ello tiene consecuencias tanto en la selección de mujeres políticas como en la comunicación. Algo de esto es lo que está sucediendo en los tiempos que corren.Examinado desde la demanda, la pregunta es: ¿cómo ven este plus los electores? La respuesta la suelen buscar los analistas en lo que se ha denominado “el gap de género”, esto es, las diferencias entre el voto masculino y el femenino. ¿Las mujeres valoran este plus? El ejemplo de Sarah Palin es interesante. En las elecciones americanas, el gap de género lo producían las mujeres profesionales que reivindicaban las políticas de igualdad, y esto había favorecido a los demócratas. Las soccer moms solían preferir para los cargos políticos a un hombre, porque consideraban que eran los más adecuados. Es lo que se llama el “conservadurismo” de las amas de casa, no frente a las opciones políticas, sino a la reivindicación del modelo familiar tradicional. Pero, al parecer, según las encuestas recientes, las soccer moms han decidido que les parece muy bien que una de ellas llegue a uno de los dos más altos cargos políticos de su país.Mirar las tendencias de participación política de las mujeres en Estados Unidos suele ser interesante porque lo que sucede allí, en muchas ocasiones, ha sido una avanzadilla de lo que pasará en otros países occidentales. Ello se debe a la enorme fuerza que tiene en Estados Unidos el feminismo y a las redes internacionales que ha creado. Por eso, será importante ver cómo, en el futuro, se desarrolla en otros países este fenómeno que vincula la maternidad con la política. De momento, la foto de nuestra ministra de Defensa podría indicar que algo similar comienza a pasar en España”  ...  Segueix llegint

Vino y yogures

Leo con interés la entrevista que La Malla le ha realizado hace unos días a Imma Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i regidora d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, y que también referencia Dones en xarxa. Y destaco algunos párrafos:
  • Hi ha més dones (en política), és veritat, perquè la paritat era d’obligat compliment, però també és veritat que la nostra mortalitat és més alta, és a dir, que la nostra rotació política és més alta. Ens costa molt consolidar lideratges“.
  • l’organització de la vida política és molt masculina i, per tant, és extremadament agressiva contra les dones. Pels horaris, per les maneres de treballar i els llocs on es prenen les decisions massa sovint. Nosaltres som més de diàleg i menys d’imposició. I moltes dones no estan disposades a jugar amb aquests mecanismes”.
  • “és un assassinat. Són ells que ens treuen. No és fruit d’una voluntat personal. Et van empenyent i quan et despistes…, doncs...”.

Pues eso, que los hombres en política -y también en muchas otras organizaciones- son como el vino, que mejoran con el tiempo -tienen más experiencia, más conocimientos, más savoir faire,…- y, en cambio, nosotras caducamos como los yogures...  Segueix llegint

També censuro les desqualificacions de Felip Puig cap al president de la Generalitat

Aquest matí a la ràdio he sentit les explicacions dels comentaris del Felip Puig pels passadissos del Parlament i m’he indignat: que en queda d’aquelles declaracions d’en Pujol que “català és el que viu i treballa a Catalunya”, o quelcom semblant?…i les seves aparicions a determinades festes populars de barris abans de l’actuació de grups folclòrics andalusos i departint amb la gent en castellà? Subscribeixo les declaracions del secretari d’organització del PSC, Pepe Zaragoza que ha assegurat avui que les declaracions del dirigent de CiU Felip Puig desqualificant el president de la Generalitat “estan fora de to, fora de lloc i són un error” i “desqualifiquen aquell que les fa”. En declaracions a RAC 1 i Catalunya Ràdio, Zaragoza ha apuntat que “a Convergència és evident que hi ha gent que s´ha situat en un extrem del país” amb paraules i reflexions que “no contribueixen a fer de Catalunya un sol poble” i que van en la línia de “buscar la confrontació i la desqualificació, un mal estil de fer política”.El secretari d´Organització dels socialistes catalans ha censurat que s´utilitzi els orígens del president de la Generalitat “per desprestigiar-lo” , enlloc de practicar una política constructiva.Per Zaragoza, la desesperació dels d´Artur Mas queda clara en que “CiU té ben poques coses a dir i no es veu amb cor de criticar les coses importants” i els ha recordat que “Catalunya és un país molt plural, amb molts accents”. I també us convido a llegir el post del Joan Ferran.  ...  Segueix llegint