Fa 20 anys que tinc 20 anys

Quan les companyes de Decidir ens fa lliures / Nosaltres decidim em demanen que escrigui unes ratlles sobre la plataforma i la campanya endegada per frenar la reforma de l’avortament, em ve al cap el títol d’aquest LP d’en Joan Manuel Serrat: “Fa 20 anys que tinc 20 anys”.

Fa aproximadament 20 anys que vaig començar a treballar en el Centre de Planificació Familiar de Manresa i després al del Prat de Llobregat. Allà vaig prendre consciència, amb l’ajuda de dones com la Glòria Zomeño, la Carmina Balaguer, la Maruja Pelegrín,… de tota la lluita realitzada durant els anys 70 i 80 a favor de la salut sexual i reproductiva de moltes dones dels seus respectius municipis i també de les comarques del Bages i del Baix Llobregat: promoció de la salut integral de les dones, prevenció de malalties de transmissió sexual, divulgació dels anticonceptius, informació i acompanyament de la interrupció voluntària de l’embaràs, impuls dels serveis de “Planning jove”,…

En aquelles dues dècades i gràcies a les pressions de les associacions de dones, associacions veïnals i grups polítics progressistes, es despenalitzen els mètodes anticonceptius (1978) i comencen a sorgir els primers centres de planificació familiar. Set anys després, la Llei orgànica 9/1985 de reforma de l‘article 417 bis del Codi Penal, coneguda com Llei de l’avortament, despenalitzà la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) en tres supòsits.

Des dels 90 fins al 2010 han estat anys de contínues reivindicacions perquè en la pràctica aquesta despenalització creava una gran inseguretat jurídica per a les dones que se sotmetien a un avortament i també per als professionals que els practicaven. A més, les dones sense recursos, tenien més dificultats per poder avortar, tot i que existia un servei de finançament selectiu de la IVE orientat a dones procedents de grups amb risc socioeconòmic residents a Catalunya, amb independència de la seva ideologia, ètnia o estat civil.

Per fi, i una altra vegada per la mobilització d’associacions de dones feministes, d’entitats professionals i partits polítics d’esquerres, organitzant campanyes i plataformes (cal destacar la Plataforma del dret a l’avortament creada en 2008, la Campanya d’autoinculpacions també del 2008 i la campanya “las Linces” del 2009), es va aprovar la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs el 2010.

Però vet aquí, que l’aterratge en el Ministeri de Justícia del “pepero moderat” Alberto Ruíz-Gallardón, ens ha posat en marxa de nou a totes les persones que creiem que les dones tenim dret a decidir sobre la nostra sexualitat i la nostra maternitat.

Us animo, doncs, a implicar-vos en aquesta nova campanya, perquè, malauradament, la lluita continua: http://nosotrasdecidimos.org/manifest-catala/

___________________________________________________________

Enllaços relacionats:

El “Planing” 13 anys d’un projecte de Glòria Zomeño

– Entrevista a Carmina Balaguer i Maruja Pelegrín a la Revista El Prat pàgines 19-21

 

Author: Carme Sánchez Martín

Co-directora de l' @InSexBcn i col·laboradora de @donesenxarxa . M'apassionen les TIC's i la Psicologia/Sexologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *