Treball facilita a les empreses una eina per implementar un protocol que previngui l’assetjament sexual i per raó de sexe

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, el Departament de Treball facilita a les empreses una eina per definir, implementar i comunicar un protocol que previngui l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en les seves organitzacions. Amb aquesta iniciativa, Treball vol ajudar a les empreses a elaborar els seus propis protocols i que d’aquesta manera compleixin amb la Llei orgànica del 22 de març de 2007 per a la Igualtat efectiva de Dones i Homes i amb la Llei del 24 d’abril del 2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La citada Llei d’Igualtat, aprovada pel Congrés dels Diputats, estableix l’obligatorietat d’aquesta mesura: “Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i arbitrar procediments específics per prevenir-los i donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui n’hagin estat objecte. Amb aquesta finalitat es poden establir mesures que s’han de negociar amb els representants de les persones treballadores, com ara l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives o accions de formació”.

Pel que fa a la Llei per eradicar la violència masclista, aprovada pel Parlament de Catalunya, menciona especialment, per primera vegada, la presència de la violència envers les dones en l’àmbit laboral a través de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, ha destacat que “les dues lleis posen l’accent en aquesta prevenció i per aquesta prevenció és per la que es necessita que totes les empreses, tinguin la grandària que tinguin, disposin d’un protocol en el que quedi clarament explicitat que es farà per tal de que en aquella organització no hagi assetjament sexual, i que un cop que hi hagi, si alguna vegada passa, què és el que s’ha de fer, a on s’ha d’adreçar la persona treballadora, quins tràmits podrà seguir, qui l’acompanyarà i com es resoldrà”.

En una primera fase s’editaran més de 20.000 exemplars que s’enviaran a totes les empreses de més de 30 persones treballadores i als agents econòmics i socials. El document també estarà disponible a la web del Departament (http://www.gencat.cat/treball).

Les empreses trobaran en aquest protocol informació per conèixer i entendre què és l’assetjament sexual i què és l’assetjament per raó de sexe, com prevenir-lo i com articular vies efectives de protecció i resposta en el marc de l’empresa. Així mateix, disposaran d’una eina informativa i d’un model de referència per definir i acordar aquests protocols a nivell intern.
L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe són una forma de discriminació que ve motivada pel sexe d’una persona, contrària al principi d’igualtat entre dones i homes, són un atemptat al dret a la dignitat i a la intimitat de les persones i una manifestació de la violència de gènere, un risc psicosocial per a la salut i la seguretat en el treball.

A títol d’exemple, es defineix com a assetjament per raó de sexe, aquells comportaments que manifesten conductes discriminatòries relacionades amb el fet de ser una dona, discriminar a una treballadora per estar embarassada o per la seva maternitat o menystenir la feina feta per les dones i utilitzar formes ofensives per adreçar-se a la persona, entre d’altres

Pel que fa a l’assetjament sexual, el comentaris sexuals obscens, difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona, fer comentaris grollers sobre el cos o la seva aparença física i gestos obscens són alguns comportaments que poden evidenciar l’existència d’aquestes conductes.

És important que el protocol utilitzi un llenguatge planer i entenedor, que sigui accessible per a totes les persones integrants de l’empresa, coherent amb el conjunt de polítiques i programes de salut i seguretat en el treball, que compti amb la implicació de les persones treballadores i que tingui una continuïtat en el temps.

Els continguts bàsics del model de referència d’un protocol d’aquestes característiques són els següents: una declaració institucional on l’empresa reconeix la seva voluntat de lluitar contra l’assetjament sexual o per raó de sexe; definicions dels conceptes i exemples pràctics; obligacions de la direcció de l’empresa i de la representació de les persones treballadores; drets i obligacions de les persones treballadores; orientació pràctica en cas d’assetjament; informació, formació i sensibilització envers aquest tema; assessorament i assistència a les persones afectades; vies de resolució i resposta a l’interior de l’empresa; garanties del procés i terminis; sancions, i accions correctives i seguiment del protocol. En tot aquest procés s’ha de garantir la confidencialitat.

Difícil de fer-ho públic

Segons asseguren diferents persones expertes, l’assetjament sexual i per raó de sexe és un tipus de violència contra les dones que poques vegades es denuncia o es fa públic, i aquest és el motiu que l’índex d’afectació sigui tan baix en les diferents enquestes o estudis.

Així mateix, el 25% de les treballadores que han patit aquest tipus d’assetjament reconeixen que no han comentat la situació a ningú del seu entorn, segons l’estudi El acoso sexual a las mujeres en el ámbito laboral del Instituto de la Mujer.
El Departament de Treball va elaborar l’Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball a Catalunya (2007) per conèixer millor quina és la percepció que tenen els treballadors i treballadores catalans sobre la seva feina en general i sobre aspectes concrets com la jornada, el sou, l’estabilitat o l’existència de discriminacions, entre d’altres. Segons aquesta enquesta, les persones treballadores puntuen amb un 0,14 sobre 10 l’existència d’assetjament sexual en el centre de treball, puntuació que en el cas de les dones creix fins al 0,17 i en el cas dels homes és del 0,12.

Aquesta mateixa enquesta mostra que les dones joves (de 16 a 24 anys) perceben més situacions d’assetjament sexual (0,34) que les dones de més de 25 anys on la valoració de l’existència d’aquest tipus de discriminació cau fins a 0,14 punts. Els homes joves i els d’entre 45 i 54 anys són els que menys perceben l’assetjament sexual (0,06 i 0,08 respectivament).

Els col·lectius de dones que tenen més risc de patir assetjament sexual són entre d’altres les dones soles amb responsabilitats familiars, dones joves, dones subcontractades, dones amb discapacitat, dones immigrants i que pertanyen a minories ètniques, però també els homes joves i les persones homosexuals.

Pel que fa a les conseqüències de l’assetjament sexual, segons l’Institut d’Estudis de la Violència, el 68,75% dels casos causen incapacitat temporal per símptomes d’ansietat, inseguretat i baixa autoestima. El 52% de les dones afirma que el fet de patir assetjament ha estat motiu per canviar de feina.

El 40,6% de les dones que han patit assetjament i que ho han comunicat asseguren que han rebut suport incondicional de l’entorn laboral, un 30,7% creu que es va minimitzar el problema, un 12,5% es va trobar amb què no se’ls hi donava suport i un 11,5% feien culpable a la víctima, segons l’estudi El acoso sexual a las mujeres en el ámbito laboral del Instituto de la Mujer.

L’assetjament, també en la negociació col·lectiva

Segons dades del Departament de Treball, només el 34% dels convenis col·lectius vigents a Catalunya el mes de febrer 2008 aborden l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

En el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, integrat per l’administració i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, s’ha aprovat recentment per unanimitat unes “Recomanacions per a la negociació col·lectiva en matèria d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes”.
Aquest document inclou recomanacions per negociar plans d’igualtat i per establir mesures per a la igualtat efectiva de dones i homes. Però destaca un apartat específic per establir mecanismes de prevenció, detecció i tramitació de queixes o denúncies en casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe en els convenis col·lectius.

Entre aquestes recomanacions hi trobem la necessitat que l’empresa elabori una declaració de principis i que aquesta es comuniqui a totes les persones treballadores, que es portin a terme campanyes de sensibilització i conscienciació internes, que es faci formació específica en aquesta matèria per a tot el personal de l’empresa, i que s’elabori un procediment intern per a la tramitació de queixes o denúncies en aquests casos i sobre com resoldre i tancar l’expedient.

Author: Carme Sánchez Martín

Co-directora de l' @InSexBcn i col·laboradora de @donesenxarxa . M'apassionen les TIC's i la Psicologia/Sexologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *