Xocolata a sobre del marbre de la cuina -trossos d’un ratolí i el seu formatge…- és l’únic que queda d’aquests darrers dies… a excepció d’un grapat de bons records familiars: passejades per la platja, cinema infantil amb crispetes de colors i migdiades de sofà.
I de nou, la feina i anar escopetejada,… però suposo que això em fa valorar molt més aquests petits oasis vacacionals…
